Ocaña, reina de las Ramblas

OBNC, Òpera de Butxaca i Nova Creació

OCAÑA, reina de las Ramblas
Teatre (70') - Espectacle per a majors de 18 anys

• Premis de la Crítica 2019 - Premi a Millor Musical
• Premis de la Crítica 2019 - Premi a Millor Actor de Musical (Joan Vázquez)

Quan Barcelona era gris, ell es vestia de colors i es passejava per la Rambla: amunt i avall, avall i amunt, amb un ventall que s’obria i es tancava al compàs del seu taloneig i d’una faldilla que pujava i baixava per deixar veure a qui hi volgués mirar que no amagava res. Ni sota les faldilles ni a l’armari. Ocaña era Ocaña. I tenia la força que només tenen aquells que s’atreveixen a ser qui són, sense amagar-se de res ni de ningú, esbombant-ho als quatre vents i cantant-ho amb una veu desafinada que es deixava l’ànima a cada cobla i el cor a cada quadre.

Ocaña, Reina de les Rambles, va ser una figura icònica de la Barcelona de la Transició, de la Barcelona dels canalles que ara sembla fins i tot impossible imaginar per aquells qui no la van viure, d’una època que proven de recuperar espectacles com el que ha escrit i dirigit Marc Rosich (qui ja va enfrontar-se a la figura d’Ocaña a Copi i Ocaña al purgatori) i que interpreta Joan Vázquez. Aquest és un muntatge que tracta d’homenatjar la figura d’aquest defensor de les llibertats (de les del col·lectiu LGTBI, que encara ningú havia batejat així, però no només) i de recordar alguns moments de la seva vida a través d’imatges que l’evoquen, anècdotes que el ressusciten i músiques que ens el tornen tan present com quan passejava Rambla amunt i avall amb el seu ventall, els seus talons i les seves faldilles que tot ho deixaven al descobert.

JOSÉ PÉREZ OCAÑA (1947-1983)

José Pérez Ocaña, per a quasi tothom Ocaña a seques, per a molts, Reina de les Rambles, perquè ho va ser, va néixer a Cantillana (Sevilla) el 1947 i no va ser fins al 1971, amb 24 anys, que va arribar a una Barcelona que encara vivia els temps grisos del franquisme. Ocaña, pintor de parets i de quadres que omplia d’unes verges naïfs a qui semblava impossible no demanar els desitjos més eixelebrats; Ocaña, actor i cantant desafinat de cobles en què es deixava l’ànima i la veu que ni tenia ni volia tenir; Ocaña, anarquista i activista, homosexual que mai va entrar a l’armari, performer i histriònic, personatge i persona... queer abans que ningú s’inventés la paraula (ni falta que en feia) va ser un dels personatges més icònics de la Barcelona dels canalles que volia posar color a la mort de Franco i cridar ben fort que una altra ciutat de colors era possible.

Ocaña, barceloní d’adopció, mai va renunciar a Cantillana: i allà hi va néixer i hi va morir. Corria l’any 1983, eren les festes de Carnestoltes i Ocaña va voler enlluernar els seus veïns. Es va fer una disfressa de sol i les bengales que ell mateix s’havia cosit al vestit van calar foc a la roba i el van portar a l’hospital amb unes ferides que el van matar. Però la seva figura no va morir i ell va seguir brillant en espectacles com Ocaña, Reina de las Ramblas o documentals com el que Ventura Pons va signar el 1978, amb ell encara viu, Ocaña, retrato intermitente.

LA CRÍTICA HA ESCRIT

Joan Vázquez està com un peix a l’aigua. Viu i es desviu pel personatge, en una mimesi absoluta. Es vesteix i es transvesteix amb elegància, i narra i interpreta les vicissituds de l’artista amb una gràcia i desimboltura que sedueix, hipnotitza i enamora. I, a sobre, canta i es mou de meravella. ORIOL OSAN NUVOL.COM

Vázquez es llueix tant a nivell vocal com a nivell d’expressivitat física cada cop que ha d’abordar una d’aquestes tan emblemàtiques cobles... I es fica sota la pell d’Ocaña transmetent-nos amb apassionada fidelitat la seva fam de viure, les seves ganes de convertir cada gest en una festa i en un acte de reafirmació personal. RAMON OLIVER RECOMANA.CAT

Polifacètic, eclèctic i a més prolífic, Marc Rosich és director, autor, dramaturg, traductor i, fins i tot, actor ocasional. Entre els seus últims treballs destaquen A tots els que heu vingut, una peça sobre el final del pujolisme que va escriure i dirigir al TNC; A mí no me escribió Tennessee Williams, amb el ballarí Roberto G. Alonso, i ¿Qué fue de Andrés Villarrosa?, amb Oriol Genís. Rosich, col·laborador habitual de Calixto Bieito, també és autor de llibrets d’òpera com Lord Byron, que es va estrenar al Gran Teatre del Liceu amb música d’Agustí Charles, i, també amb música de Charles, La Cuzzoni, esperpent d’una veu o Java Suite. A més, amb Marc Angelet i Josep Pedrals van escriure el llibret del musical de gran format Fang i setge, amb música de Salvador Brotons; també és responsable del text de l’òpera Bazaar Cassandra, amb música d’Enric Palomar, i de l’òpera Cantos de sirena, amb música de Howard Arman.

Marc Rosich també ha col·laborat en altres espectacles que hem pogut veure a Barcelona Districte Cultural com Limbo, l’espectacle de Les Impuxibles que es va poder veure el 2017; Àries de reservat, amb Elena Martinell i Glòria Garcés, que es va poder veure el 2018, o Bollywood, Bombay, Barcelona, que vam poder veure la temporada passada.

Espectacle organitzat per Barcelona Districte Cultural (Institut de Cultura de Barcelona - ICUB, Ajuntament de Barcelona). Espectacle inclòs en l'Edició de Primavera 2021.

L'espectacle és gratuït, tan sols us heu d'enregistrar per aconseguir entrades.

  Registrar-se per reservar entrades

La represa de l'activitat es farà donant compliment en tot moment a les mesures de seguretat i aforament que en cada moment determinin les autoritats sanitàries per tal de protegir la salut tant del públic, com dels artistes participants com del personal tècnic. Per tal de poder complir amb aquesta normativa d'aforament es farà imprescindible la reserva d'entrades pels espectacles que, com és habitual, continuen sent gratuïtes.

Fitxa Artística

• Direcció d’escena i dramatúrgia: Marc Rosich
• Direcció musical, arranjaments musicals i composició, i guitarra: Marc Sambola
• Actor cantant: Joan Vázquez
• Producció: Òpera de Butxaca i Nova Creació
• Distribució: Magrana Escena